Història de la U. E. Tàrrega

    
La U.E.Tàrrega és actualment un dels clubs més importants de la província de Lleida i un dels de més prestigi de Catalunya, però per arribar fins aquí han hagut de passar molts fets i vicissituds al futbol de la nostra ciutat. Segons les cròniques, aquest esport s'inicià oficialment a la capital de l' Urgell l'any 1914 en crear un grup d'entusiastes aficionats el C. F. Tàrrega, pertanyen al Patronat de Sant Jordi, abans però més o menys en les mateixes dates de 1914 es va fundar el Calasanci. El Tàrrega F.C que va ser campió provincial els anys 20,21,22 i 23, va obtenir un gran prestigi al nostre país ja que la temporada 50/51 va jugar per primera vegada a la Tercera Divisió Nacional, fins a la temporada 52/53, amb una plantilla de extraordinaris jugadors. Algun d'ells fins i tot jugaria després a la Primera Divisió Nacional, com va ser el cas de l'Andreu Esquerda, Nogues i altres.

No obstant això, la trajectòria del C. F. Tàrrega a la Tercera Divisió Nacional va ser efímera perquè a la temporada 52/53 va baixar a la categoria Regional A, però desprès de moltes prometences de Manuel Vidal de Carcer de tornar a fer un gran equip només quedaria en paraules perquè al final de la temporada 53/54 el Tàrrega C.F. deixaria d'existir, segons consta en els escrits, el dia dotze d'Agost de 1.954 es va enviar una carta a la Federació renunciant a la categoria per un fets que ara no és pas el cas de recordar i que dissortadament van acabar també amb el futbol de competició oficial a la nostra ciutat. Malgrat un intent d'apropament del Tarragense per a reconduir la situació per a salvar al primer equip de la ciutat.

Només el Tarragense és mantindria en competició comarcal o provincial. Va ser al 27 de febrer de 1957, quan la ciutat va tornar a tenir un equip en competició oficial. Va ser aquest any quan després de vàries reunions entre aficionats, i el Club Amigos de Radio Tárrega, i impulsat per Joan Muñoz, es va decidir formar un equip de futbol per participar al Torneig de Primavera per Aficionats organitzat per la Federació Catalana de Futbol, amb la participació d'equips de La Fuliola, Tornabous, Ivars, Alfarràs, Vallfogona, Artesa de Segre, Agramunt, Bellcaire, Ponts i Linyola. Ah! Van quedar sots-campions, empatats a 17 punts amb La Fuliola. Fins i tot es parla que agraïen a l'Ajuntament la gentilesa d'haver arranjat el Camp de La Plana i que també van obtenir la promesa de dur a terme les millores necessàries si l'afecció responia i tornava al futbol.

Aquest club, impulsat per Radio Tárrega i un grup d'afeccionats, va ser l'embrió d'allò que després, amb la fusió de la Penya U.E. Tarraguense, esdevindria la U.E. Tàrrega. El 3 d'agost de 1957 es constituïa la primera Junta Directiva de l'actual U.E. Tàrrega, encapçalada per Daniel Lloses com a president i Antoni Jordana com a sots-president, i altres deu membres més: Joaquim Costa, secretari; Jaume Gabernet, vicesecretari; Francesc Salvadó, tresorer; Ramon Salvadó, Ramon Clavé, Josep Torres, Gabriel Gabernet, Andreu Esquerda, Amadeu Grau i Josep Morros, vocals.

La temporada 57/58 participava al Campionat Nacional d'Aficionats ja com a U.E. Tàrrega. Des d'aleshores, el caminar de la U.E.Tàrrega no ha estat pas gaire fàcil, perquè sempre ha hagut de salvar obstacles de tota mena. Només un any després va estar a punt de desaparèixer novament perquè no els van deixar competir a la Primera Regional. Una assemblea de socis, però, va reconduir la situació i el futbol va continuar a la nostra ciutat. Sempre amb més o menys dificultats, Ara bé, sempre hi ha hagut gent i aficionats disposats a sacrificar-se perquè el club tirés endavant.

La temporada 60/61 es va aconseguir l'ascens a Primera Regional essent president Eloi Moncusi. La 61/62 es va enfrontar a equips com els de Sant Cugat del Vallès, Berga, Sant Cristóbal de Terrassa, Ripoll i uns altres 18 clubs. A tall d'anècdota val a dir que el juny del 1962 Ràdio Tàrrega va fer la primera retransmissió d'un partit: el que va jugar al camp del Ripoll (4 a 0) a càrrec de Josep Boladeres com a locutor i Josep Amenós com a tècnic de so. Després d'uns anys en aquesta categoria, la U.E. Tàrrega va agafar el rumb dels ascensos: després de militar a la Regional Preferent i a Primera Catalana, finalment la temporada 93/94 va pujar a la Tercera Divisió.

De la darrera crisi important no fa pas massa temps, ja amb l'equip a la Tercera Divisió Nacional. Fou a la temporada 96/97, la qual va finalitzar amb un dèficit considerable. Aquesta delicada situació, afortunadament, es va poder solucionar gràcies a l'aportació econòmica de les administracions públiques però sobretot mitjançant els donatius a fons perdut efectuats per part d'un elevat nombre de socis.

A la U.E.Tàrrega, és clar, també s'han viscut instants feliços per al club i als seus simpatitzants. Cal recordar l'ascens a Regional Preferent, aconseguit al camp de l'Amposta; l'ascens a Primera Catalana uns anys després; i la fita recent més rellevant: l'ascens a Tercera Divisió la temporada 93/94 de la mà d'Antoni Tàcies com a president, Juli Carballo com a primer entrenador i Josep Mª Andreu de segon. També val remarcar el sots-campionat de Tercera assolit la temporada 94/95 i el títol de campió la temporada 95/96 amb Antoni Tàcies com a president i Carles Viladegut com a tècnic.

   

Foren fets històrics a subratllar, com també les onze temporades consecutives a la Tercera Divisió Catalana, un mèrit del què pocs equips poden presumir i treure pit. Cal destacar que la U.E. Tàrrega, fins aquell moment, havia seguit una trajectòria ascendent i mai no havia baixat de categoria. Fins a la temporada 2004/2005, quan va descendir a Primera Catalana després d'un campionat nefast, conjuntura que va generar la incertesa d'haver de plegar, potser. Al cap de moltes reunions, malgrat això, una colla de socis encapçalada per Jordi Urgell, Josep Florensa i altres agafaren les regnes del club, novament a Primera Catalana i ara presidit per Joan Amorós.

Del C.F. Tàrrega van sorgir jugadors tan destacats com Andreu Esquerda, que va jugar a Primera Divisió a la dècada dels cinquanta amb el Real Zaragoza i At. de Madrid. I de la U.E. Tàrrega, n'han sortit jugadors que han arribat a l'elit del futbol estatal com Gabriel Saavedra, que va jugar a Segona Nacional amb el C.E. Sabadell, Nàstic de Tarragona, Real Jaen i Algeciras. També és cèlebre Joan Capdevila, internacional absolut amb la selecció espanyola i medalla olímpica quan militava al Deportivo de La Corunya. I posteriorment al Villareal, campió d'Europa (2008) i del Món (2010) amb la selecció espanyola. I no oblidem Francisco Medina Luna "PITI", al Real Saragossa i actualment al Rayo Vallecano; o Marc Carballo, que després de passar pel Barça C va pertànyer a la U.E. Lleida i ara de nou a la U.E. Tàrrega.

Així és com fou fundada la U.E. Tàrrega l'any 1957. Amb dificultats i també amb satisfaccions, ha fet camí al llarg dels anys de la seva història.

Francesc Gasull i Cairó
Tàrrega 18 d'Agost de 2010